desdemoltlluny

Ecooo

I si l'eco retorna els meus crits? I si malgrat m'esforci a cridar i buscar-te, no aconsegueixo només que la meva veu vagi i vingui sense més sentit?. 

I si retorna amb l'eco la teva imatge, la imatge que vaig robar-te en aquell judici i que em pertany per sempre, i que està present cada vegada que crido, que t'escric, que et penso, que et somio?

M'angoixa pensar que mai podré tenir-te, que les meves mans no podran acariciar el teu cos que amagaves sota una toga maldestre, que no podré acarciar els teus cabells, ni estirar-te'ls amb ràbia, ni mosegar els teus pits que s'insinuen feréstecs.

Hi he somiat tantes vegades amb tot això, que necessito cridar-te per sentir-te present. Necessito que els meus crits substitueixin els gemecs que no has pogut donar-me, els crits ofegats per uns assots que no podré inflingir-te. Em nego a pensar que no podré lluitar amb tu i contra tú, inutlitzar la teva resistència pel sol plaer de sentir-te captiva, vençuda i oferta al teu raptor.

Necessito que la nostra suor en la lluita es barregi, que els nostres esbufecs es confonguin, que botxí i víctima ens regalem la millor de les treves, després d'una lluita ferotge sense reserves de cap tipus.

Deu ser la teva imatge prudent, majestuosa, damunt l'estrada, que m'incita a posseir-te amb força. Deu ser el teu posat prudent i sapient a l'hora, el que m'incita a la conquesta d'un cos rebel que no em pertany, d'un tresor que s'esmuny malgrat que el persegueixo.

Cridaré emcara més, desde la distància, perquè mentre ho faig et sento present, lliurada a mi, captiva dels meus crapicis, cada cop més primitius, més salvatges. Sense marques, et deixaré marcada, perquè ets possessió meva des de la distància.

Però això serà així, sempre que l'eco no em retorni la teva imatge. 

Comentarios

No hay ningún comentario

Añadir un Comentario: